Tots els que ens movem per Internet creant continguts propis sabem la importància que tenen aquestes tres eines per donar-nos a conèixer. El SEO (Search Engine Optimization, optimització de continguts per a buscadors com Google) ens proporciona posicionament a la xarxa; El SOCIAL MEDIA (mitjans i xarxes socials) ens ajuda a interaccionar amb la gent, a aconseguir seguidors; i les estratègies de MÀRKETING ONLINE ens acompanyen en la difícil tasca de vendre el nostre producte.
Aquests tres elements (en podríem afegir més) condicionen un quart: la IDENTITAT DIGITAL. És a dir, el que diu la xarxa de nosaltres quan teclejem el nostre nom a un buscador com Google (egosearch). Si hem emprat correctament les tres eines del principi probablement tindrem una bona identitat digital (qualsevol usuari ens trobarà fàcilment o estarem ben posicionats dins del nostre camp d’especialitat). És a dir, Google dirà el que volem que digui. Pel contrari, si no ho hem fet bé, és probable que el buscador digui el que li surti dels nassos. I això ja serà un problema.
Si no existís un motor de recerca tan potent com Google, amb eines de posicionament tan eficaces com el SEO; si no existís Facebook o Twitter (i no fa tant que existeixen, uns 5 o 6 anys), si no existissin gestors de continguts tan complerts com WordPress, els continguts que elaborem només els llegirien els veïns del barri, els bons amics i la família. És per això que ho devem tot a aquestes eines que ens faciliten la difusió del nostre treball.
Fins aquí, la relació entre nosaltres (els creadors) i els serveis que tenim a l’abast per donar-nos a conèixer podria(o hauria) de ser d’amor. Però al títol ja he advertit que no tot són roses. Què passa quan sents a parlar cada dia de Seo, de Màrketing Online, de negocis a la xarxa, d’identitat digital, de xarxes socials, de privacitat, de Google? Què passa quan centenars de Bloggers dediquen els seus posts a parlar del mateix, a fer refregits de les novetats d’un algoritme de Google, d’una actualització de Facebook o, senzillament, a autompromocionar-se a ells mateixos? Que et cansa i comences a pensar que estàs fart de sentir Seo, Màrketing, Identitat Digital i la mare que els va parir.
Tot plegat conforma una relació d’amor i odi. Un dia et lleves amb la sensació que ho deus tot. El següent; amb les ganes d’enviar-ho tot a la merda. Com qualsevol relació complicada. Quan fa temps que no veus a l’altre persona, tens ganes de veure-la; quan la veus cada dia i cada hora, la cosa ja et comença a cansar.
Hi he reflexionat molt amb tot el que significa per nosaltres (els creadors) tenir aquestes potents eines tant aprop i crec que de la mateixa manera que ens ajuden, també ens desvien i ens despisten. El meu objectiu amb aquesta i la resta d’entrades del Blog és escriure coses interessants per als meus lectors, cridar l’atenció (en bon sentit) perquè em llegeixin fins al punt final. Doncs per molt que escriguis de forma excel·lent, no basta. Perquè t’has de preocupar del maleït SEO, de les paraules clau del títol, del començament del post, de la difusió, de la correcció, dels comentaris, de la identitat digital. De tot i més. I aquí és quan torna a aparèixer l’odi. I les ganes de llençar-ho tot. Però no ho fas, per no perdre la identitat digital.
Què hi farem, suposo que la gràcia de tot això serà precisament aquesta dualitat.
I vosaltres què? Estimeu el SEO, el SOCIAL MEDIA i el MÀRKETING ONLINE o ja en començeu a estar farts?
Francament bona la teva reflexió. I certa, francament certa… i, per ser-hi més francs encara: Que seriem avui sense Internet? Seria possible una marxa enrere? Com viuríem la crisi econòmica i social que tenim sense l’ajut del món digital?
Anant una miqueta més juny: Que hauria passat al món del mitjans de comunicació sense la aparició de Internet? Estaríem millor o pitjor?
Bon estiu, amics!
Miguel
Gràcies pel comentari Miguel. En aquestes alçades crec que no podríem viure avui sense Internet. Ens hem acostumat massa a emprar-lo i de cada vegada hi ha més coses que només es poden fer a través de la xarxa. Sembla que el camí dels mitjans de comunicació està més o menys clar. Les pantalles són present i futur. Sempre caldrà seguir explicant bones històries, però.
Bon estiu, ens veiem al setembre!