No sóc un amant del cinema ni cap expert. De fet, m’adorm veient moltes pel·lícules. Ara bé, quan a davant em posen Intocable o algún documental interessant de temàtica periodística no em costa gens aguantar fins al final. És el cas de Page One: one year inside the new york times (2011) (disponible a filmin.es), una aproximació a la transformació dels mitjans de comunicació per la crisi econòmica i l’arribada de les noves tecnologies. Andrew Rossi, el director del documental, conviu durant l’any 2010 amb els periodistes, caps i directors de la redacció del New York Times a Nova York per explicar com afecta la crisi de la publicitat, per veure com s’està digerint la revolució periodística que suposen els mitjans digitals i, a la vegada, per mostrar com treballa un diari tan potent com aquest. El resultat de tot plegat és una gran reflexió entorn al periodisme i al canvi de paradigma que Twitter, Wikileaks o l’iPad han motivat. És un documental per pensar. Aquestes són les reflexions que jo he extret:
- La profunda davallada d’ingressos provinents de la publicitat sumada a la forta competència de mitjans digitals han perjudicat a molts diaris fins a portar-los a la bancarrota. El Rocky Mountain News o el Philadelphia Daily News en són exemples (apareixen a l’inici del documental). El cas de Público ens toca de més aprop. Què passaria si desapareixés un diari com el New York Times, referent a nivell mundial? La crisi ha obert aquesta pregunta (a la qual s’intenta donar resposta al documental). Tot i ser un dels mitjans més influents del planeta també està en crisi i ha hagut d’acomiadar a periodistes. Alguns treballaven al diari des dels anys 70.
- Així i tot, les instal·lacions del New York Times a Nova York no demostren que el diari estigui passant per mals moments. Són espectaculars.
- Tal i com es mostra a Page One, des de principis del 2011 el Times va apostar per un model de pagament per tots els continguts de la seva web. Qualsevol usuari que entrés a la pàgina del diari, però, podria (i pot) llegir uns vint articles gratuits. A partir de llavors és necessària una suscripció que va dels 15$ als 30$ mensuals en funció del que contractis. És curiós que des de que va implantar les suscripcions online, el mitjà ha obtingut gairebé més ingressos dels lectors que no pas de la publicitat. Bon senyal.
- El Page One s’estava gravant tot just quan Wikileaks començava a ser un boom (abril de 2010). Resulta força interessant veure com els periodistes de la redacció debaten com publicar les informacions compromeses sobre el Departament d’Estat dels EUA i la Guerra d’Irak que Julian Assange i els seus difonen a la xarxa. Alguns veuen intencionalitat al darrera, d’altres creuen que el que fa l’organització ja es pot entendre com a periodisme.
- El New York Times és tant potent que sovint les fonts s’assusten. No volen ser entrevistades. Ara bé, dir “sóc periodista del Times” obre moltes portes. Només cal veure amb la facilitat que un jove periodista entrevista per telèfon al mateix Julian Assange hores després que Wikileaks penjés el video de la masacre de soldats nordamericans a civils a Irak. Alhora és un mitjà molt influent que genera opinió i que marca sovint l’agenda mediàtica.
- A la redacció s’hi veuen perfils de tot tipus. Bona part del documental gira entorn a dos periodistes antagònics que treballen al Times i que són admirables a parts iguals. El primer, de nom David Carr, és tot un personatge. 55 anys, ex-drogaddicte, irònic i defensor del seu diari a mort davant qualsevol crític. El segon, Brian Stelter, representa perfectament la nova generació de periodístes 2.0. 27 anys, fitxat pel Times gràcies al seu Blog i enganxat a Twitter. Els dos pols oposats que treballen al mateix diari però seguint metodologies totalment diferents exemplifiquen perfectament la revolució periodística que s’està vivint.
[youtube http://www.youtube.com/watch?v=rwTMFXgf95c]
Per als interessats en el documental, podeu comprar-lo a filmin.es per 2,95€. Si teniu Canal + estigueu atents ja que sembla ser que l’han estrenat i el passaran més vegades.
Deja una respuesta