Gairebé set mil milions de persones vivim en aquest món tan canviant i imprevisible. La convivència sempre a estat un problema greu i avui encara ho segueix essent. A grans trets, els països desenvolupats es caracteritzen per tenir una població més autònoma i independent; a diferència dels subdesenvolupats, que per poder subsistir saben que la cooperació és transcendental i, per això, acostumen a col·laborar més els uns amb els altres.
Les diferents cultures condicionen en gran mesura aquestes conductes. A Occident hem arribat a un nivell d’egocentrisme que difícilment es podrà rebatre. Tothom busca satisfer els interessos personals i es desentén dels demés, tinguin problemes a resoldre o no. Cada vegada volem ser més independents –en part, perquè el desenvolupament exponencial de les tecnologies i els canvis de mentalitat en els temps actuals ens ho permet–. Les relacions socials s’han vist greument perjudicades per aquests canvis fins al punt d’estar connectats únicament per la via cibernètica. Ara tenim un nombre oficial d’amics, que alguns cops pot sobrepassar el miler –quan tothom sap que a la vida les bones amistats es compten amb els dits d’una mà–.
Al transport públic no ens fa res posar la música a tota canya (i portam auriculars), sense por de malmetre els nostres timpans per tal que, fins i tot, la pugui sentir el conductor. Quan anem amb cotxe, tres quarts del mateix: som la banda sonora del poble. A més, ens costa una barbaritat no dormir-nos quan llegim alguna cosa que no hem escrit nosaltres. Fem turisme i en comptes d’actuar amb respecte i humilitat, ens arribem a creure que nosaltres som els de casa i que, per consegüent, podem comandar. I no ens cansem de demanar, el que sigui, i si és gratuït, molt millor. Per no dir que perdem la paciència per autèntiques tonteries com per haver d’esperar cinc o sis minuts a la cua del súper per pagar.
En definitiva, per algunes coses hem avançat substancialment però pel que fa a societat encara ens queda molt per recórrer, si es que la problemàtica encara té solució. Potser per això ens veiem immersos ens contínues crisis, no tan sols econòmiques, com l’actual, sinó morals i de principis. Perquè, inevitablement, estem condemnats a l’egocentrisme.
Deja una respuesta