Jo que he tingut la sort de competir uns quants anys en aquest esport, puc dir sense por a errar que la vida s’assembla molt al billar. I diré més, s’assembla molt a l’americà, al de forats, aquell que es juga als bars i que molt de tant en tant surt per la tele. Esport més que digne, per cert.
Des que comença la partida, el paralel·lisme ja es fa palès. El jugador observa fixament com s’han colocat totes i cadascuna de les bolles. Davant del cúmul d’opcions que li passen pel cap, escull un plantejament dels tants que podria triar, com la vida. I tira endavant, sabent que l’ideal serà arribar a la negra seguint fidelment aquell camí, però que probablement alguna circumstància el farà canviar de plantejament en qualsevol instant.
El parany més gran pel jugador és caure en l’encert esporàdic que proporciona el talent, en voler fer goig de punteria sense pensar en el que vindrà després. Perquè és difícil combatre la tentació d’anar a per la més fàcil i així poder entrar més bolles que el rival, el gran mite del billar de bar. És cert que el talent és fonamental però no per això es converteix en la clau de l’èxit. Més important que encertar és saber controlar les emocions que es desprenen dels encerts i dels fracassos; no caure en l’eufòria ni deprimir-se en els moments complicats; saber guanyar però sobretot saber perdre. En definitiva, quan el teu mestre et diu que el 75{8c9b915fbf6f12551ffa1b16d89db8faa3555cdde133987868bd62e10645910d} del triomf depèn del teu cap, i només el 20{8c9b915fbf6f12551ffa1b16d89db8faa3555cdde133987868bd62e10645910d} del talent, creu-te’l, perquè és cert. A la vida, tres quarts del mateix.

Pensar en el que vindrà després es fonamental perquè permet prevenir possibles obstacles i, sobretot, ser fidel al camí que s’ha escollit prèviament. En aquest sentit, el jugador competeix per guanyar la partida i si no està convençut que després d’entrar una bolla podrà seguir endavant, falla voluntàriament i cedeix el torn al contrari deixant-li la pitjor situació possible. Perquè l’objectiu no és entrar-ne més que el rival sinó entrar la negra abans que ell.
S’asseu i es manté en silenci perquè el joc requereix concentració i el que prima per sobre de tot és el respecte cap al contrari. Sap que tard o prest tindrà una altra oportunitat, que haurà d’aprofitar com sigui. La sort, tot i que en poca mesura -donem-li el 5{8c9b915fbf6f12551ffa1b16d89db8faa3555cdde133987868bd62e10645910d} restant- també hi és present i a vegades és qui proporciona aquesta oportunitat.
Quan el contrari falla la negra per no haver-se-la preparat bé, torna a ser la seva. Sense marge d’error busca el millor plantejament per definir el camí a seguir per entrar les quatre bolles que li queden. Arriba a la negra amb relativa facilitat. S’ajup per tirar-la però no està convençut i es torna a aixecar. Dóna un parell de voltes a la taula mentre posa xoc. Ara sí, ho té clar. L’encerta i guanya. Però això sí, no s’oblida de donar-li la mà al contrari perquè, com a la vida, a la partida de billar s’ha de ser respectuós per sobre de tot.